La VIDA PETITA ens parla dels avortaments espontanis que es produeixen durant els primers mesos de l’embaràs. Aquesta peça parla del dolor que significa la pèrdua i com el fet de no poder veure el cos dificulta el procés de dol i comiat. La meva necessitat de fer una peça per poder visualitzar el cos i fer un comiat als cossos petits que he perdut de dins meu m’han dut a realitzar aquesta peça tan dura i a la vegada sanadora per mi. Molts cops evitem expressar i comunicar aquests avortaments tan prematurs i això fa que la societat no estigui preparada per gestionar el dol. Jo he perdut dues vides petites de dins meu, molt prematures, i necessitava fer una peça per tal de poder visualitzar allò que no vaig poder veure amb els ulls, però sentia amb el cos, cossos petitons i trencats. Em disculpo, a priori, per aquelles persones que puguin patir amb la meva expressió. He tardat temps a publicar-la, per por a fer mal a qui ha tingut avortaments o morts perinatals més avançades en l’embaràs. M’agradaria aprofitar la “vida petita” per defensar el dret a l’avortament de forma pública perquè tothom, arreu, pugui decidir lliurement com seguir la seva vida!
Música de Maria Arnal i Marcel Bagés, Ball del vetlatori.