Un recull de fotografies del que van ser les projeccions i instal·lació de “LA VIDA PETITA” i “EL CRIT DE LA GUILLA” durant el Festival Terra Roia de Vilamur 2024. Orgullosa de mi, tremolosa d’exposar-me tant de pit, però amb ganes de què les meves pràctiques artístiques arribin cada cop més lluny i a més gent. És aquí quan sano el trauma. El crit de la guilla parla de l’experiència de reprimir un abús sexual, allò que ha de ser descobriment i excitant acaba registrant-se com a por. El so d’aquesta peça fa un recorregut per la innocència, el trauma reprimit fins a arribar al crit. Haig de dir que pensava que curaria el trauma realitzant l’acció performativa in situ i no va ser així, el trauma l’estic curant des del dia que vaig compartir la peça sonora. Compartir el trauma és el meu crit i com més lluny arribi més sa és per mi. La vida petita parla dels avortaments de vides petites que he tingut. Un d’ells va ser intervingut a quiròfan fet que no em va permetre visualitzar la vida per acomiadar-me’n. He necessitat reproduir visualment l’avortament com si hagués sigut de forma natural per poder posar imatge a allò que un dia hi era i l’altre ja no. Més enllà és un cant a la normalització sobre explicar aquests traumes, que per molt comú que sigui, no n’estem acostumats. La instal·lació i la peça de videoart fa respecte i impressiona, però no s’allunya de la realitat, parlar-ne tant com necessitem… Gràcies @festivalterraroiavilamur per donar visibilitat a les coses que m’han passat i passen a moltes dones i és necessari posar-hi paraules o visió…