L’acció realitzada pels participants posa sobre la taula el dubte sobre la identitat individual i col·lectiva sobre les decisions que prenem per fer camí. És completament meu el camí? Qui n’és l’autor o autora del camí? i de l’obra? Parla de la llibertat dins la societat i com això intervé en la decisió d’un mateix. Seria possible una llibertat sense referents? sense guies? Per qui em deixo guiar i a qui escolto i agafo idees pel meu camí? Aquestes preguntes també estan latents en l’anàlisi de l’art.

Primer de tot vull destacar la idea del joc, ja que aquest treball deriva d’un joc d’infantesa. Durant els trajectes en cotxe jo dibuixava, però com que em marejava sovint i no podia centrar més la vista al full alçava la vista i deixava anar el retolador i punta-fina sobre el full per marcar el traç dels revolts i el recorregut que feia. D’aquesta forma em desmarcava de la resta i semblava que em feia el meu camí a mida, diferent dels meus germans que també viatjaven al mateix cotxe. Deixar rastre del camí fet, assenyalar el camí marcar el camí. Des dels inicis de les civilitzacions que les persones tenim la tendència de marcar els camins que fem, per conèixer el territori i també per saber com tornar enrere. Però també, pel fet de ser socials, necessitem marcar territoris com a punt d’identitat tant grupal de societat com de forma individual. L’objectiu de la instal·lació interactiva és deixar rastre del camí tot jugant i creant un camí nou durant l’acció.

Al final de l’experiència es farà una assemblea i es pararà de forma metafòrica dels camins de vida, els marcats, els que ens marquem i els que acaben sent. Parlarem de l’experiència viscuda i debatrem de si allò que ha passat és art i per què.

La instal·lació interactiva es va dur a terme el juny del 2022 a l’Institut i Escola Josep Maria Xandri de Sant Pere de Torelló amb grup de grans de primària i joves d’ESO i durant una seguent sessió amb el grup de petits d’etapa infantil. També la vaig portar per ser realitzada amb el grup de joves d’ESO de l’Escola d’arta platsiques de Torelló i amb el grup de famílies amb petitons i refernts al mateix centre durant els cursos 22-23 amb diferents grups.

En l’àmbit educatiu és una proposta artística per fer pensar sobre l’art actual que a més funciona com a dinàmica que el ser completament lliure i sense guies de l’adult l’educador pot estar d’observador i conèixer millor l’alumnat. També ha servit per joves per pensar sobre el mateix camí (que s’inicia com a projecció de l’etapa adulta) i l’autoconeixement en saber com prefereixen fer camí i cap a on. Camins que es trenquen, camins que es creuen, camins que s’acaben a un lloc inesperat, camins que s’improvisen o camins que s’estructuren prèviament, camins que s’ajunten, camins copiats, camins solitaris, camins alçats o camins amagats… com fem camins? Això sí, sempre escoltant i sense preguntar o opinar sobre els camins!